El teu mapa emocional

by | jul. 1, 2024 | Consciencia emocional | 0 comments

El nostre món emocional és complex. Eduard Punset i Rafael Bisquerra cataloguen 307 emocions: tot un univers! 

El que a mi m’ha ajudat més, en la meva trajectòria personal i terapèutica, per a navegar en aquest univers sense perdre’m és la simplificació o reducció de la complexitat en emocions bàsiques (que ells anomenen galàxies). És a dir, entendre que totes aquestes emocions s’agrupen en poques famílies (les de les emocions bàsiques) i que dins de cada família hi conviuen emocions cosines, que expressen matisos i intensitats diverses (també hi ha emocions mixtes, que contenen dues emocions de famílies diferents).

Proposo, doncs, aprendre a navegar considerant les emocions bàsiques i entenent les altres com pertanyents a alguna d’aquestes famílies. Per exemple: l’avorriment es trobaria en la família de la tristesa, la molèstia en la família de la ràbia i el nerviosisme en la por. A vegades reconeixem les emocions només quan són d’alta intensitat, però no quan prenen expressions més subtils o de baixa intensitat. L’exercici de reconèixer la tristesa en l’avorriment (emoció de baixa intensitat), per exemple, ens facilita una comprensió emocional més directa i clara.

No hi ha consens en determinar quines són les emocions bàsiques universals. Les reconegudes com a bàsiques en tots els models són 4: alegria, tristesa, ràbia i por. A banda d’aquestes, alguns models afegeixen la sorpresa i el fàstic i d’altres el desig o la tendresa. Per començar, simplificar en les 4 famílies essencials pot resultar suficientment esclaridor.

I com podem reconèixer les emocions bàsiques?

Cada emoció té un patró corporal i energètic i una disposició a l’acció. La ràbia i la por són emocions de càrrega (tensió muscular), mentre que la tristesa i l’alegria ho són de descàrrega (relaxació muscular). La ràbia té un patró respiratori nasal (la boca està tancada i la mandíbula apretada) i accelerat (ritme alt i constant en la inspiració i exhalació), la mirada enfocada, tensió muscular i inclinació endavant. Ens disposa a l’atac. La por té un patró respiratori bucal, irregular i bloquejat en inspiració (agafem aire per la boca i no el traiem), mirada molt oberta, rigidesa muscular i inclinació enrere. Ens disposa a recular, a evitar. La tristesa té un patró respiratori irregular, amb inspiració entretallada pel nas i exhalació de cop per la boca, la musculatura sense to i la mirada baixa. Ens disposa al recolliment. L’alegria té un patró respiratori oposat al de la tristesa: inspirem de cop pel nas i exhalem entretalladament per la boca. La musculatura del cos i del coll està molt relaxada, la mirada semi tancada i el cap una lleugerament penjant. Ens disposa al contacte amb l’entorn.

Les emocions no són ni positives ni negatives. Simplement són. Tot i que algunes ens resulten agradables i d’altres desagradables, totes tenen la seva funció i el més saludable és sentir-les totes. Quan vivim les emocions de manera saludable prenen forma d’onada: venen, s’expressen i es retiren, deixant pas a una nova onada-experiència. 

Però al llarg del nostre procés maduratiu i de socialització, aprenem a contenir i reprimir algunes emocions i a afavorir l’expressió d’altres. La socialització de gènere en la nostra cultura afavoreix, per exemple, l’expressió de la ràbia en els homes i la reprimeix en les dones. Però a banda dels condicionants socials, cada família té un mapa emocional: hi ha famílies, per exemple, on el gaudi no té espai o d’altres on la por és un motor. I dins de cada família, cadascú de nosaltres tenim el nostre propi mapa emocional: emocions que tenim a mà i expressem fàcilment i d’altres que ens costa sentir, que no ens permetem o que es troben soterrades, amagades rere les que sí que ens permetem. I tenint això en compte, és interessant preguntar-nos quines estratègies utilitzem habitualment per a canalitzar les emocions no permeses.

Et proposo que observis quin és el teu mapa emocional.

Un primer pas és reflexionar sobre quines emocions et permets i quines no. Però et proposo fer un exercici per aprofundir una mica més. Posa’t una alarma diversos cops al dia (3 o 4) durant una setmana. Quan soni l’avís atura’t uns segons, connecta amb la teva respiració, amb el teu cos i observa: com està la teva musculatura; com està la teva respiració; quina emoció està més present en tu. Pots observar, a més, què està passant (fets) i què t’estàs dient (pensaments) sobre el que està passant. Anota les teves observacions sense jutjar-les. Passats uns dies rellegeix les teves notes i observa quins patrons es reprodueixen: quines emocions són més presents i quines més absents, quins pensaments provoquen aquestes emocions. 

Espero que això t’ajudi a conèixer-te i comprendre’t una mica més.

Laura Giménez Gual

Laura Giménez Gual

Teràpia Gestalt i Moviment Conscient

  • Llicenciada en Sociologia per la UAB.
  • Formació en Teràpia Gestalt (membre adherent de la AETG).
  • Formació en Coaching Professional per l’Institut  Gestalt (Programa ACSTH de la International Coach Federation).
  • Postgrau de Treball Corporal Integratiu (INEFC). 
  • Formació en Somatic Experiencing (en curs).
  • Diplomada en  Reeducació Corporal Funcional. 
  • Formació en Movimiento Transformacional.
  • Formació en Constel·lacions organitzacionals i estructurals amb Jan Jacob Stam i Ilse Gschwend.
  • Certificada en Creative Solving Problem per la Creative Education Foundation.
Abrir chat
Hola👋 En què puc ajudar-te?
Hola👋
En què puc ajudar-te?